anca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈaŋ.kə/, occidental /ˈaŋ.ka/^ⓘ
• Rimes: -aŋka
• Etimologia: [1] Del llatí vulgar *hanca ‎(argot militar), del fràncic *ankijā ‎(«costat de persona o animal»), del protogermànic *ankijǭ, segle XIII.
• Etimologia: [2] Del sard anca.

Nom

anca f. ‎(plural anques)

1. Part del cos que comprèn la zona lateral posterior a l'inici de la cuixa.
2. Gropa de les cavalleries.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: haunch ^(en)
• Castellà: anca ^(es)
• Francès: hanche ^(fr)
• Italià: anca ^(it)

Nom

anca f. ‎(plural anques)

1. (alguerès) cama

Miscel·lània

• Síl·labes: an·ca (2)
• Anagrames: acan, cana

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈaŋ.ka\

Americà: alt \ˈaŋ.k(a)\, baix \ˈaŋ.ka\

• Rimes: -anka

Nom

anca f. ‎(plural ancas)

1. anca

Notes

En singular porta l'article masculí: el anca.

Miscel·lània

• Síl·labes: an·ca (2)