aparellament

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pə.ɾə.ʎəˈmen/
	balear /ə.pə.ɾə.ʎəˈment/, /ə.pə.ɾə.ʎəˈmen/
Occidental:	nord-occidental /a.pa.ɾe.ʎaˈmen/
	valencià /a.pa.ɾe.ʎaˈment/, /a.pa.ɾe.ʎaˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De aparellar i el sufix -ment, segle XIV.

Nom

aparellament m. ‎(plural aparellaments)

1. Conjunt d'aparells i estris necessaris per fer una feina.
2. Acte de formar una parella.

Relacionats

• [1] arreus, ormeigs, servei, guarniments, ornaments
• [2] encaix, casament, relació

Traduccions

Traduccions

• Castellà: aparejamiento ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pa·re·lla·ment (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB