-ment

Potser volíeu: ment

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmen/
	balear /ˈment/, /ˈmen/
Occidental:	nord-occidental /ˈmen/
	valencià /ˈment/, /ˈmen/

• Etimologia: 1: Del llatí mente, ablatiu de mēns ‎(«ment»).
• Etimologia: 2: Del llatí -mentum ‎(«acte i efecte de»).

Sufix

-ment ‎(adverbial)

1. Aplicat a un adjectiu en femení, genera un adverbi indicant «d'una manera».

   Exemple: amistós + -ment → amistosament

Sufix

-ment m. ‎(nominal)

1. Aplicat a un verb, genera un substantiu indicant-ne «acte o efecte».

   Exemple: alliberar + -ment → alliberament

Derivats

Mots en català amb sufix -ment

Traduccions

Aplicat a un adjectiu en femení, genera un adverbi indicant «d'una manera».

• Anglès: -ly ^(en)
• Aragonès: -men ^(an)
• Asturià: -mente ^(ast)
• Castellà: -mente ^(es)
• Esperanto: -e ^(eo)
• Francès: -ment ^(fr)
• Gallec: -mente ^(gl)
• Italià: -mente ^(it)
• Occità: -ment ^(oc)
• Portuguès: -mente ^(pt)
• Sicilià: -menti ^(scn)

Aplicat a un verb, genera un substantiu indicant-ne «acte o efecte».

• Anglès: -ment ^(en)
• Aragonès: -miento ^(an)
• Castellà: -miento ^(es)
• Esperanto: -o ^(eo)
• Gallec: -mento ^(gl)
• Portuguès: -mento ^(pt)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC