aplomar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pɫuˈma/
	balear /ə.pɫoˈma/, /ə.pɫuˈma/
Occidental:	nord-occidental /a.pɫoˈma/
	valencià /a.pɫoˈmaɾ/, /a.pɫoˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: aplomà
• Etimologia: Del prefix a- i plom, segle XIX.

Verb

aplomar trans., pron. ‎(pronominal aplomar-se)

1. (arquitectura) Posar a plom, examinar amb la plomada.
2. (pronominal) Caure a plom.
3. (pronominal, argot casteller) Deixar de brandar un castell una vegada s’han col·locat els pisos de dalt.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aplomar			haver aplomat
gerundi	aplomant			havent aplomat
participi	aplomat, aplomada, aplomats, aplomades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aplomo	aplomes	aploma	aplomem	aplomeu	aplomen
	aplome						val
	aplomi						sept
	aplom			aplomam	aplomau		bal
imperfet	aplomava	aplomaves	aplomava	aplomàvem	aplomàveu	aplomaven
passat simple	aplomí	aplomares	aplomà	aplomàrem	aplomàreu	aplomaren
futur	aplomaré	aplomaràs	aplomarà	aplomarem	aplomareu	aplomaran
condicional	aplomaria	aplomaries	aplomaria	aplomaríem	aplomaríeu	aplomarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aplomi	aplomis	aplomi	aplomem	aplomeu	aplomin
	aplome	aplomes	aplome			aplomen	occ, bal
imperfet	aplomés	aplomessis	aplomés	aploméssim	aploméssiu	aplomessin
		aplomesses		aploméssem	aplomésseu	aplomessen
	aplomàs	aplomassis	aplomàs	aplomàssim	aplomàssiu	aplomassin	bal
		aplomasses		aplomàssem	aplomàsseu	aplomassen	val, bal (1)
	aplomara	aplomares	aplomara	aplomàrem	aplomàreu	aplomaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	aploma	aplomi	aplomem	aplomeu	aplomin
	–				aplomau		bal
	–		aplome			aplomen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... aplomat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... aplomar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... aplomat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... aplomat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... aplomat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... aplomat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... aplomar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... aplomat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... aplomat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... aplomat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: aplomo, aploma, aplomem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

• (argot casteller) assentar-se, clavar-se

Traduccions

Posar a plom

• Anglès: plumb ^(en)
• Castellà: aplomar ^(es)
• Francès: aplomber ^(fr)

Caure a plom

• Castellà: aplomarse ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·plo·mar (3)
• Anagrames: plomara, plomarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.