apobrir

Català antic

Verb

apobrir

1. forma alternativa de empobrir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	apobrir
gerundi	apobrint
participi	apobrit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	apobresc	apobreixes	apobreix	apobrim	apobrits	apobreixen
					apobriu
imperfet	apobria	apobries	apobria	apobríem	apobríets	apobrien
					apobríeu
passat simple	apobrí	apobrist	apobrí	apobrírem	apobrist	apobriren
		apobrires		apobrim	apobríreu
futur	apobriré	apobriràs	apobrirà	apobrirem	apobrireu	apobriran
condicional	apobriria	apobriries	apobriria	apobriríem	apobriríets	apobririen
					apobriríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	apobresca	apobresques	apobresca	apobríam	apobríats	apobresquen
				apobrim	apobríau
					apobriu
imperfet	apobrís	apobrisses	apobrís	apobríssem	apobríssets	apobrissen
	apobrira	apobrires	apobrira	apobrírem	apobrísseu	apobriren
					apobrírets
					apobríreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	apobreix	apobresca	apobríam	apobrits	apobresquen
	–			apobrim	apobriu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo