aprestar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.pɾəsˈta/
Occidental:	nord-occidental /a.pɾesˈta/
	valencià /a.pɾesˈtaɾ/, /a.pɾesˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: aprestà
• Etimologia: Del prefix a- i prest, calc del castellà aprestar.

Verb

aprestar trans.

1. Preparar, deixar prest.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aprestar			haver aprestat
gerundi	aprestant			havent aprestat
participi	aprestat, aprestada, aprestats, aprestades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	apresto	aprestes	apresta	aprestem	apresteu	apresten
	apreste						val
	apresti						sept
	aprest			aprestam	aprestau		bal
imperfet	aprestava	aprestaves	aprestava	aprestàvem	aprestàveu	aprestaven
passat simple	aprestí	aprestares	aprestà	aprestàrem	aprestàreu	aprestaren
futur	aprestaré	aprestaràs	aprestarà	aprestarem	aprestareu	aprestaran
condicional	aprestaria	aprestaries	aprestaria	aprestaríem	aprestaríeu	aprestarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	apresti	aprestis	apresti	aprestem	apresteu	aprestin
	apreste	aprestes	apreste			apresten	occ, bal
imperfet	aprestés	aprestessis	aprestés	aprestéssim	aprestéssiu	aprestessin
		aprestesses		aprestéssem	aprestésseu	aprestessen
	aprestàs	aprestassis	aprestàs	aprestàssim	aprestàssiu	aprestassin	bal
		aprestasses		aprestàssem	aprestàsseu	aprestassen	val, bal (1)
	aprestara	aprestares	aprestara	aprestàrem	aprestàreu	aprestaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	apresta	apresti	aprestem	apresteu	aprestin
	–				aprestau		bal
	–		apreste			apresten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... aprestat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... aprestar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... aprestat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... aprestat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... aprestat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... aprestat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... aprestar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... aprestat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... aprestat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... aprestat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: apresto, apresta, aprestem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: hasten ^(en)
• Castellà: aprestar ^(es)
• Francès: apprêter ^(fr)
• Gallec: aprestar ^(gl)
• Italià: apprestare ^(it)
• Occità: aprestar ^(oc)
• Portuguès: aprestar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pres·tar (3)
• Anagrames: espartar, prestara, prestarà, reparats, reptaràs, trapares, treparàs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.