arbiter

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar.bɪ.tɛr/
• Etimologia: Possiblement de la unió del prefix ad- ‎(«en direcció a») i el veb eō ‎(«jo vaig»), per tant, originalment amb el significat de «algú al qui se li encomana anar pe veure i escoltar».

Nom

arbiter m. ‎(genitiu arbitrī)

1. testimoni ocular, espectador
2. jutge, mediador
3. amo de les pròpies decisions

Declinació

2a declinació (e)r-, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	arbiter	arbitrī
Vocatiu	arbiter	arbitrī
Acusatiu	arbitrum	arbitrōs
Genitiu	arbitrī	arbitrōrum
Datiu	arbitrō	arbitrīs
Ablatiu	arbitrō	arbitrīs

Descendents

• Anglès: arbiter
• Castellà: arbitro
• Català: àrbitre
• Francès: arbitre
• Italià: arbitro
• Rus: арби́тр m. ‎(arbitr)