ardiaca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ər.diˈa.kə/, occidental /aɾ.ðiˈa.ka/
• Rimes: -aka
• Etimologia: Del llatí eclesiàstic archidiacŏnus, del grec antic ἀρχιδιάκονος ‎(arkhidiákonos), de διάκονος ‎(diákonos, «servidor»), segle XIII.

Nom

ardiaca m. ‎(plural ardiaques)

1. Diaca principal d'una església
2. En el catolicisme, càrrec eclesiàstic que existia als capítols de les catedrals
3. Eclesiàstic que tenia delegat poders del bisbe per exercir en el seu nom al bisbat

Variants

• (en desús) arquidiaca, arciaca, arxiaca, artiaca, arxidiaca

Notes

• En parlar salat s’usa sempre amb article literari per ser un ens únic dins del context propi.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: archdeacon ^(en)
• Castellà: archidiácono ^(es) m., arcediano ^(es) m.
• Francès: archidiacre ^(fr) m.
• Italià: arcidiacono ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·di·a·ca (4)
• Anagrames: acidara, acidarà, cairada, cardaia, cariada

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB