bisbe

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbiz.bə/, occidental /ˈbiz.be/
  • Etimologia: Del català antic bisbe~biscbe doblet de la variant antiga bispe, del llatí eclesiàstic episcŏpus amb síncope de la vocal posttònica i afèresi per deglutinació de l’article (lo biscbe), del grec antic επίσκοπος (epískopos, «supervisor, cap eclesiàstic»), de επι- (epi-, «sobre») i σκοπος (skopos, «guardià, vigilant»), segle XII. Com a embotit és una extensió de pigostil per la semblança amb una mitra.

Nom

bisbe m. (plural bisbes)

  1. Càrrec de la jerarquia de l'església cristiana, que té l'administració d'una diòcesi sota el seu control.
  2. (mallorquí) Embotit fet amb carn picada de porc adobada com la de la sobrassada, usant el ventrell com a contenidor.
  3. Peix cartilaginós raïforme de la família dels rinoptèrids de dimensions notables, fins a 2 m d'amplada del disc (Rhinoptera marginata).
  4. Peix cartilaginós de la família dels miliobàtids amb musell pronunciat i en punta (Pteromylaeus bovinus).
  5. Peix de la família dels macrúrids, de cap allargat i d’aigua profunda (Trachyrincus scabrus).

Sinònims

Notes

  • En parlar salat s’usa amb article literari en sentit propi (càrrec) i amb article salat en sentit figurat (embotit).

Derivats

Relacionats

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: bis·be (2)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads