arenga

Potser volíeu: arengà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈɾɛŋ.ɡə/
	balear /əˈɾəŋ.ɡə/, /əˈɾɛŋ.ɡə/
Occidental:	/aˈɾeŋ.ɡa/

• Rimes: -ɛŋɡa
• Etimologia: D’origen germànic incert, potser del gòtic *harihrings ‎(«reunió de l'exèrcit»), del protogermànic *hringaz ‎(«cercle»), segle XV.

Nom

arenga f. ‎(plural arengues)

1. Discurs, en especial quan està pensat per a exaltar els ànims al públic.

Traduccions

Discurs per a exaltar els ànims

• Anglès: harangue ^(en)
• Castellà: arenga ^(es)
• Francès: harangue ^(fr)
• Italià: arringa ^(it)

Verb

arenga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arengar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arengar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ren·ga (3)
• Anagrames: agrane, negara, negarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \aˈɾeŋ.ɡa\
• Rimes: -enɡa

Nom

arenga f. ‎(plural arengas)

1. arenga

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ren·ga (3)