arrelar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.rəˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /a.reˈɫa/
	valencià /a.reˈɫaɾ/, /a.reˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: arrelà
• Etimologia: De arrel, segle XVII.

Verb

arrelar intr., pron. ‎(pronominal arrelar-se)

1. Fer arrels els arbres i plantes.
2. (figuradament) Fixar-se una idea, ús, costum.
3. (pronominal) Establir-se en un lloc adquirint béns immobles.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arrelar			haver arrelat
gerundi	arrelant			havent arrelat
participi	arrelat, arrelada, arrelats, arrelades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrelo	arreles	arrela	arrelem	arreleu	arrelen
	arrele						val
	arreli						sept
	arrel			arrelam	arrelau		bal
imperfet	arrelava	arrelaves	arrelava	arrelàvem	arrelàveu	arrelaven
passat simple	arrelí	arrelares	arrelà	arrelàrem	arrelàreu	arrelaren
futur	arrelaré	arrelaràs	arrelarà	arrelarem	arrelareu	arrelaran
condicional	arrelaria	arrelaries	arrelaria	arrelaríem	arrelaríeu	arrelarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arreli	arrelis	arreli	arrelem	arreleu	arrelin
	arrele	arreles	arrele			arrelen	occ, bal
imperfet	arrelés	arrelessis	arrelés	arreléssim	arreléssiu	arrelessin
		arrelesses		arreléssem	arrelésseu	arrelessen
	arrelàs	arrelassis	arrelàs	arrelàssim	arrelàssiu	arrelassin	bal
		arrelasses		arrelàssem	arrelàsseu	arrelassen	val, bal (1)
	arrelara	arrelares	arrelara	arrelàrem	arrelàreu	arrelaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arrela	arreli	arrelem	arreleu	arrelin
	–				arrelau		bal
	–		arrele			arrelen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... arrelat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... arrelar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... arrelat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... arrelat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... arrelat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... arrelat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... arrelar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... arrelat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... arrelat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... arrelat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: arrelo, arrela, arrelem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Sinònims

• aferrar
• agafar
• radicar

Traduccions

Fer arrels

• Anglès: take root ^(en)
• Castellà: arraigar ^(es)
• Finès: juurtua ^(fi)
• Francès: enraciner ^(fr)
• Gallec: enraizar ^(gl)
• Grec: ριζοβολώ ^(el) ‎(rizovoló)
• Japonès: 根付く ^(ja)
• Llatí: radicare ^(la)
• Portuguès: enraizar ^(pt)
• Romanès: înrădăcina ^(ro)
• Rus: принима́ться ^(ru) ‎(prinimàtsia)
• Xinès: 生根 ^(zh) ‎(shēnggēn)

Fixar-se una idea

• Anglès: take root ^(en)
• Castellà: arraigar ^(es)
• Francès: enraciner ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·re·lar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot