arres

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈa.rəs/, occidental /ˈa.res/
• Rimes: -ares
• Etimologia: Del llatí arrae, segle XIX, forma sincopada de arrabo, del grec antic ἀρραβών ‎(arrhabṓn, «pagament, garantia»).

Nom

arres m. ‎(plurale tantum)

1. Quantitat que es lliura com a garantia de compliment d'unes obligacions, normalment relacionades amb la compravenda de patrimoni o amb el matrimoni.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·res (2)
• Anagrames: erràs, rares, raser, resar, serra ^(revers), Serra ^(revers), serrà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB