serra

Potser volíeu: Serra, serrà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈsɛ.rə/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈsɛ.ra/
	valencià /ˈsɛ.ra/, /ˈsɛ.rɛ/
Informal:	/ˈsa.rɛ/, /ˈsa.rə/

• Rimes: -ɛra
• Homòfon: cerra
• Etimologia: Del llatí serra, segle XIV.

Nom

serra f. ‎(plural serres)

1. Fulla llarga i estreta d'una planxa d'acer que per un costat té dents a fi que talli amb més facilitat.
2. Fulla d’acer que no té dents i serveix per tallar la pedra amb l'ajuda d'aigua i sorra.
3. Alineació de muntanyes partides dins d'una serralada.
4. Peça dentada que fa la funció dels clemàstecs.
5. (peixos) peix serra
6. (peixos) sabre
7. (peixos) sabre cuafí

• 
  Serra tradicional de fuster
• 
  Serra per penjar l'olla a la llar

Traduccions

Fulla amb dents per tallar

• Albanès: sharrë ^(sq) f.
• Alemany: Säge ^(de) f.
• Anglès: saw ^(en)
• Àrab: مِنْشَار‎ ^(ar) m.
• Asturià: sierra ^(ast) f.
• Castellà: sierra ^(es)
• Danès: sav ^(da) c.
• Eslovac: píla ^(sk) f.
• Eslovè: žaga ^(sl) f.
• Esperanto: segilo ^(eo)
• Feroès: sag ^(fo) f.
• Francès: scie ^(fr)
• Friülà: siee ^(fur) f., see ^(fur) f.
• Gallec: serra ^(gl) f.
• Georgià: ხერხი ^(ka) ‎(kherkhi)
• Grec: πριόνι ^(el) n. ‎(prioni)
• Grec antic: πρίων ^(grc) m. ‎(príōn)
• Groenlandès: pilattuut ^(kl)
• Hebreu: מַשׂוֹר‎ ^(he) m.
• Hongarès: fűrész ^(hu)
• Ídix: זעג‎ ^(yi) f.
• Indonesi: gergaji ^(id)
• Islandès: sög ^(is) f.
• Italià: sega ^(it)
• Japonès: 鋸 ^(ja)
• Kazakh: ара ^(kk) ‎(ara)
• Kirguís: араа ^(ky) ‎(araa)
• Kurd: mişar ^(ku) f.
• Letó: zāģis ^(lv) m.
• Lituà: pjūklas ^(lt) m.
• Llatí: serra ^(la)
• Luxemburguès: See ^(lb) f.
• Macedoni: пи́ла ^(mk) f.
• Malai: gergaji ^(ms)
• Maltès: serrieq ^(mt) m.
• Maori: kani ^(mi)
• Mongol: хөрөө ^(mn)
• Neerlandès: zaag ^(nl) f.
• Noruec: sag ^(no)
• Occità: rèssa ^(oc) f., sèrra ^(oc) f.
• Polonès: piła ^(pl) f.
• Portuguès: serra ^(pt) f.
• Retoromànic: resgia ^(rm) f., rezgia ^(rm) f.
• Romanès: ferăstrău ^(ro) n.
• Rus: пила́ ^(ru) f. ‎(pilà)
• Suahili: msumeno ^(sw)
• Suec: såg ^(sv) c.
• Tadjik: арра ^(tg)
• Tai: เลื่อย ^(th)
• Turc: testere ^(tr)
• Txec: pila ^(cs) f.
• Uzbek: arra ^(uz)
• Való: soyete ^(wa) f.
• Vènet: siega ^(vec) f.
• Xinès: 鋸子 ^(zh) ‎(锯子, jùzǐ)

Fulla per tallar la pedra

• Alemany: Steinsäge ^(de) f.
• Castellà: sierra ^(es)
• Francès: scie ^(fr) sans dents
• Italià: sega ^(it) da segare la pietra
• Llatí: serra ^(la)

Alineació de muntanyes

• Castellà: sierra ^(es)
• Francès: chaîne ^(fr)
• Llatí: praerupti montes ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ser·ra (2)
• Anagrames: arres ^(revers), erràs, rares, raser, resar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɛr.ra/

Nom

serra f. ‎(genitiu serrae)

1. serra

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	serra	serrae
Vocatiu	serra	serrae
Acusatiu	serram	serrās
Genitiu	serrae	serrārum
Datiu	serrae	serrīs
Ablatiu	serrā	serrīs

Maltès

• Pronúncia: /sɛrrɐ/
• Etimologia: [1] De l’italià serra. [1] Del català bec de serra.

Nom

serra f. ‎(plural serer)

1. hivernacle
2. (ocells) bec de serra