arrima

Potser volíeu: arrimà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈri.mə/, occidental /aˈri.ma/
• Rimes: -ima

Verb

arrima

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arrimar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arrimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·ma (3)
• Anagrames: amarri, amarrí, armari, arraïm, arriam, mirara, mirarà, raïmar