arrogar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ruˈɣar.sə/ⓘ
	balear /ə.roˈɣaɾ.sə/, /ə.ru.ɣərˈsə/
Occidental:	/a.roˈɣaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Homòfon: arrugar-se
• Etimologia: Del llatí arrogare, segle XIX, de rogare ‎(«demanar»).

Verb

arrogar-se pron.

1. Atribuir-se, apropiar-se coses immaterials com facultats, jurisdicció, poders.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arrogar-se			haver-se arrogat
gerundi	arrogant-se			havent-se arrogat
participi	arrogat, arrogada, arrogats, arrogades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'arrogo	t'arrogues	s'arroga	ens arroguem	us arrogueu	s'arroguen
	m'arrogue						val
	m'arrogui						sept
	m'arrog			ens arrogam	us arrogau		bal
imperfet	m'arrogava	t'arrogaves	s'arrogava	ens arrogàvem	us arrogàveu	s'arrogaven
passat simple	m'arroguí	t'arrogares	s'arrogà	ens arrogàrem	us arrogàreu	s'arrogaren
futur	m'arrogaré	t'arrogaràs	s'arrogarà	ens arrogarem	us arrogareu	s'arrogaran
condicional	m'arrogaria	t'arrogaries	s'arrogaria	ens arrogaríem	us arrogaríeu	s'arrogarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'arrogui	t'arroguis	s'arrogui	ens arroguem	us arrogueu	s'arroguin
	m'arrogue	t'arrogues	s'arrogue			s'arroguen	occ, bal
imperfet	m'arrogués	t'arroguessis	s'arrogués	ens arroguéssim	us arroguéssiu	s'arroguessin
		t'arroguesses		ens arroguéssem	us arroguésseu	s'arroguessen
	m'arrogàs	t'arrogassis	s'arrogàs	ens arrogàssim	us arrogàssiu	s'arrogassin	bal
		t'arrogasses		ens arrogàssem	us arrogàsseu	s'arrogassen	val, bal (1)
	m'arrogara	t'arrogares	s'arrogara	ens arrogàrem	us arrogàreu	s'arrogaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arroga't	arrogui's	arroguem-nos	arrogueu-vos	arroguin-se
	–				arrogau-vos		bal
	–		arrogue's			arroguen-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... arrogat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... arrogar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... arrogat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... arrogat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... arrogat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... arrogat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... arrogar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... arrogat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... arrogat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... arrogat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'arrogo, s'arroga, ens arroguem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: arrogate ^(en)
• Castellà: arrogarse ^(es)
• Francès: s'arroger ^(fr)
• Italià: arrogarsi ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ro·gar·se (4)
• Anagrames: arrogares, sorregara, sorregarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot