assatjar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.səˈd͡ʒa/
Occidental:	nord-occidental /a.saˈd͡ʒa/
	valencià /a.saˈd͡ʒaɾ/, /a.saˈd͡ʒa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: assatjà
• Etimologia: De l'occità antic assatjar, segle XIV.

Verb

assatjar trans.

1. Forma alternativa de assajar.

   «I no tems l'escomesa del fillol qui s'assatja / al domeny de les ones, i te'n prega el teu braç.» (Joan-Salvat Papasseit, Cançó de l'amor efímera)

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	assatjar			haver assatjat
gerundi	assatjant			havent assatjat
participi	assatjat, assatjada, assatjats, assatjades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	assatjo	assatges	assatja	assatgem	assatgeu	assatgen
	assatge						val
	assatgi						sept
	assatj			assatjam	assatjau		bal
imperfet	assatjava	assatjaves	assatjava	assatjàvem	assatjàveu	assatjaven
passat simple	assatgí	assatjares	assatjà	assatjàrem	assatjàreu	assatjaren
futur	assatjaré	assatjaràs	assatjarà	assatjarem	assatjareu	assatjaran
condicional	assatjaria	assatjaries	assatjaria	assatjaríem	assatjaríeu	assatjarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	assatgi	assatgis	assatgi	assatgem	assatgeu	assatgin
	assatge	assatges	assatge			assatgen	occ, bal
imperfet	assatgés	assatgessis	assatgés	assatgéssim	assatgéssiu	assatgessin
		assatgesses		assatgéssem	assatgésseu	assatgessen
	assatjàs	assatjassis	assatjàs	assatjàssim	assatjàssiu	assatjassin	bal
		assatjasses		assatjàssem	assatjàsseu	assatjassen	val, bal (1)
	assatjara	assatjares	assatjara	assatjàrem	assatjàreu	assatjaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	assatja	assatgi	assatgem	assatgeu	assatgin
	–				assatjau		bal
	–		assatge			assatgen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... assatjat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... assatjar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... assatjat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... assatjat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... assatjat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... assatjat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... assatjar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... assatjat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... assatjat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... assatjat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: assatjo, assatja, assatgem

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sat·jar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Occità antic

Verb

assatjar

1. forma alternativa de asajar ‎(«assajar»)