assestar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.səsˈta/
Occidental:	nord-occidental /a.sesˈta/
	valencià /a.sesˈtaɾ/, /a.sesˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: assestà
• Etimologia: Del prefix a- i el català antic sest ‎(«blanc enmig d'una diana»).

Verb

assestar trans.

1. Descarregar un cop o un tret contra un objecte o una persona.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	assestar			haver assestat
gerundi	assestant			havent assestat
participi	assestat, assestada, assestats, assestades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	assesto	assestes	assesta	assestem	assesteu	assesten
	asseste						val
	assesti						sept
	assest				assestau		bal, alg
				assestam			bal
imperfet	assestava	assestaves	assestava	assestàvem	assestàveu	assestaven
passat simple	assestí	assestares	assestà	assestàrem	assestàreu	assestaren
futur	assestaré	assestaràs	assestarà	assestarem	assestareu	assestaran
condicional	assestaria	assestaries	assestaria	assestaríem	assestaríeu	assestarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	assesti	assestis	assesti	assestem	assesteu	assestin
	asseste	assestes	asseste			assesten	occ, bal
imperfet	assestés	assestessis	assestés	assestéssim	assestéssiu	assestessin
		assestesses		assestéssem	assestésseu	assestessen
	assestàs	assestassis	assestàs	assestàssim	assestàssiu	assestassin	bal
		assestasses		assestàssem	assestàsseu	assestassen	val, bal (1)
	assestara	assestares	assestara	assestàrem	assestàreu	assestaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	assesta	assesti	assestem	assesteu	assestin
	–				assestau		bal, alg
	–		asseste			assesten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	assestariva	assestarives	assestariva	assestarívem	assestaríveu	assestariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	assestessi		assestessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... assestat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... assestar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... assestat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... assestat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... assestat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... assestat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... assestar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... assestat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... assestat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... assestat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: assesto, assesta, assestem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: strike ^(en), shoot ^(en)
• Castellà: asestar ^(es)
• Esperanto: bati ^(eo), pafi ^(eo)
• Francès: braquer ^(fr)
• Italià: assestare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: as·ses·tar (3)
• Anagrames: estassar, estrassa, tarasses

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot