assigno

Català

Verb

assigno

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de assignar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb assignar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb assignar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sig·no (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈas.sɪ.ŋnoː/
• Etimologia: De ad i signō.

Verb

assignō ‎(1a present^?), assignās ‎(2a present), assignāre ‎(infinitiu), assignāvī ‎(perfet), assignātum ‎(supí)

1. assignar, jo assigno

   Ex.: assignare agros militibus , (traducció:«assignar terres als soldats»)

Derivats

• assignātiō
• assignātor