atestar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.təsˈta/
Occidental:	nord-occidental /a.tesˈta/
	valencià /a.tesˈtaɾ/, /a.tesˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: atestà
• Etimologia: Del llatí attestārī.

Verb

atestar trans.

1. Donar fe als testimonis que diuen que una cosa és certa.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	atestar			haver atestat
gerundi	atestant			havent atestat
participi	atestat, atestada, atestats, atestades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	atesto	atestes	atesta	atestem	atesteu	atesten
	ateste						val
	atesti						sept
	atest				atestau		bal, alg
				atestam			bal
imperfet	atestava	atestaves	atestava	atestàvem	atestàveu	atestaven
passat simple	atestí	atestares	atestà	atestàrem	atestàreu	atestaren
futur	atestaré	atestaràs	atestarà	atestarem	atestareu	atestaran
condicional	atestaria	atestaries	atestaria	atestaríem	atestaríeu	atestarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	atesti	atestis	atesti	atestem	atesteu	atestin
	ateste	atestes	ateste			atesten	occ, bal
imperfet	atestés	atestessis	atestés	atestéssim	atestéssiu	atestessin
		atestesses		atestéssem	atestésseu	atestessen
	atestàs	atestassis	atestàs	atestàssim	atestàssiu	atestassin	bal
		atestasses		atestàssem	atestàsseu	atestassen	val, bal (1)
	atestara	atestares	atestara	atestàrem	atestàreu	atestaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	atesta	atesti	atestem	atesteu	atestin
	–				atestau		bal, alg
	–		ateste			atesten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				atestàvom	atestavo		centr, n-occ
	atestavi						sept
	atestaia	atestaies	atestaia	atestàiem	atestàieu	atestaien	n-occ
condicional	atestariva	atestarives	atestariva	atestarívem	atestaríveu	atestariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	atesto	atestos	atesto	atesteguem	atestegueu		n-occ
imperfet	atestessi		atestessi				sept, alg
	atestessa						centr, n-occ
	atesteguessa	atesteguesses	atestegués	atesteguéssom	atesteguéssou	atesteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... atestat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... atestar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... atestat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... atestat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... atestat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... atestat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... atestar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... atestat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... atestat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... atestat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: atesto, atesta, atestem

Sinònims

• testimoniar, testificar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: attest ^(en)
• Castellà: atestar ^(es)
• Francès: attester ^(fr)
• Italià: attestare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·tes·tar (3)
• Anagrames: retasta, tastaré, tàtares, testara, testarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot