atinent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.tiˈnen/
	balear /ə.tiˈnent/, /ə.tiˈnen/
Occidental:	nord-occidental /a.tiˈnen/
	valencià /a.tiˈnent/, /a.tiˈnen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De tinent amb pròtesi.

Nom

atinent m. ‎(plural atinents)

1. (penedesenc) Forma alternativa de tinent ‎(«obstacle on s’enganxen els ormeigs de pesca»).

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ti·nent (3)
• Anagrames: atenint, intenta, intentà, tinenta

Vegeu també

• Marrugat Cuyàs, Ramon. «El parlar del Penedès i Torredembarra». Recull de treballs, 2014, Núm. 15, p. 311-46 [Consulta: 23-07-2020].

Català antic

Adverbi

atinent

1. contigu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL