intenta

Potser volíeu: intentà, intentá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /inˈten.tə/, occidental /inˈten.ta/
• Rimes: -enta

Verb

intenta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de intentar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb intentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ten·ta (3)
• Anagrames: atenint, atinent, tinenta

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /inˈten.ta/, meridional \iŋˈteŋ.ta\

Americà: alt /inˈten.t(a)/, baix \iŋˈteŋ.ta\, austral /inˈten.ta/

• Rimes: -enta

Verb

intenta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb intentar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb intentar

Variants

• [2] (voseo) intentá

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ten·ta (3)
• Anagrames: entinta, entintá, tientan