auguri

Potser volíeu: augurí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əwˈɣu.ɾi/, occidental /awˈɣu.ɾi/
• Rimes: -uɾi
• Etimologia: Del llatí augŭrĭum, segle XVI.

Nom

auguri m. ‎(plural auguris)

1. Pràctica efectuada pels sacerdots de l'antiga Roma, consistent la interpretació de la voluntat dels déus a través de l'observació dels ocells, principalment la seva forma de volar.
2. Circumstàncies que fan pensar l'inici d'algun fet.
3. (alguerès, plural) felicitats

Sinònims

• auspici

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Vorzeichen ^(de) n., Omen ^(de) n.
• Anglès: augury ^(en), omen ^(en), portent ^(en)
• Castellà: augurio ^(es)
• Eslovac: augur ^(sk) m., veštba ^(sk) f.
• Francès: augure ^(fr)
• Italià: augurio ^(it)
• Llatí: augurium ^(la) n.
• Polonès: zwiastun ^(pl) m.
• Portuguès: augúrio ^(pt) m., agouro ^(pt)
• Rus: предзнаменова́ние ^(ru) n. ‎(predznamenovànie), предве́стник ^(ru) m. ‎(predvéstnik)

Verb

auguri

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de augurar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb augurar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb augurar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb augurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: au·gu·ri (3)
• Anagrames: arguïu, argüiu, guariu

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /auˈɡuː.ri/

Nom

auguri m. pl.

1. forma plural de augurio

Miscel·lània

• Síl·labes: au·gù·ri (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaw.ɡʊ.riː/

Nom

augurī

1. datiu singular de augur