avanter

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βənˈte/, balear /ə.vənˈte/
Occidental:	nord-occidental /a.βanˈte/
	valencià /a.vanˈteɾ/, /a.βanˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De avant.

Adjectiu

avanter m. ‎(femení avantera, plural masculí avanters, plural femení avanteres)

1. Dit d'un individu que va davant dels altres en un grup.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: a·van·ter (3)
• Anagrames: averant, entrava, rentava, taraven, trenava, vantaré, ventara, ventarà, vetaran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC