rentava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rənˈta.βə/, balear /rənˈta.və/
Occidental:	nord-occidental /renˈta.βa/
	valencià /renˈta.va/, /renˈta.βa/

• Rimes: -ava

Verb

rentava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de rentar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de rentar.

Variants

• [1] rentavi, rentaia
• [2] rentaia

Miscel·lània

• Síl·labes: ren·ta·va (3)
• Anagrames: avanter, averant, entrava, taraven, trenava, vantaré, ventara, ventarà, vetaran