trenava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾəˈna.βə/, balear /tɾəˈna.və/
Occidental:	nord-occidental /tɾeˈna.βa/
	valencià /tɾeˈna.va/, /tɾeˈna.βa/

• Rimes: -ava

Verb

trenava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de trenar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de trenar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tre·na·va (3)
• Anagrames: avanter, averant, entrava, rentava, taraven, vantaré, ventara, ventarà, vetaran