balca

Potser volíeu: balcà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbaɫ.kə/, occidental /ˈbaɫ.ka/
• Rimes: -alka
• Etimologia: D'origen preromà incert, probablement precèltic emparentat amb el protoeslau *balъka, diminutiu de *bala ‎(«aiguamoll, estany»), segle XVI. Compareu amb l’ucraïnès балка ‎(balka, «gorja, terren baix»). Cognat de l’occità balca.

Nom

balca f. ‎(plural balques)

1. boga (Typha)
2. espargani
3. llinassa

Verb

balca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de balcar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb balcar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bal·ca (2)
• Anagrames: cabal, cabla, cablà, calba

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DECat