barallar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /bə.ɾəˈʎa/
balear /bə.ɾəˈʎa/, /bə.ɾəˈja/
Occidental: nord-occidental /ba.ɾaˈʎa/
valencià /ba.ɾaˈʎaɾ/, /ba.ɾaˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: barallà
  • Etimologia: D'origen incert, potser d'una forma llatina *baraliare d’origen preromànic indoeuropeu *baral («tallar, fregar»), segle XIII. Cognat del castellà barajar i del portuguès baralhar.

Verb

barallar trans., pron. (pronominal barallar-se)

  1. Fer renyir dues persones.
  2. (pronominal) Manifestar agressivament el desacord amb una altra persona.
  3. (castellanisme) escartejar

Variants

  • (pronominal, central, nord-occidental) esbarallar-se

Conjugació

Paradigmes de flexió: barallo, baralla, barallem

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: ba·ra·llar (3)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads