barn

Suec

• Pronúncia: /bɑːɳ/ ^ⓘ
• Etimologia: Del nòrdic antic barn, cognat del danès barn, el noruec bokmål i nynorsk barn, l'islandès barn i el feroès barn. Reflex del protogermànic *barną ‎(«infant»), participi de *beraną ‎(«portar, dur»), del qual deriven l'escocès bairn i l'anglès arcaic i dialectal barn, així com el frisó septentrional bjarn i l'occidental barn / bern. En última instància, del protoindoeuropeu *bʰer-no- (derivat de *bʰer- ‎(«dur, portar»), cf. el letó bērns ‎(«infant, criatura») i l'albanès barrë ‎(«fetus; infant»).

Nom

barn n.

1. fill / filla, infant, criatura

Declinació

Cas	Singular		Plural
	Indefinit	Definit	Indefinit	Definit
Nominatiu	barn	barnet	barn	barnen
Genitiu	barns	barnets	barns	barnens

Derivats

• barnbarn
• barnbördshus
• barndom
• barnlös
• barnslig
• barnsäng

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada barn al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada barn al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada barn al Svensk ordbok.