bellugo

Potser volíeu: bellugó

Català

Verb

bellugo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bellugar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bellugar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bellugar.

Variants

• [1] bellugue, bellugui, bellug
• [2] bellugui, bellugue
• [3] bellugui, bellugue

Miscel·lània

• Síl·labes: be·llu·go (3)