bellugue

Català

Verb

bellugue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bellugar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bellugar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bellugar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bellugar.

Variants

• [1] bellugo, bellugui, bellug
• [2] bellugui, bellugo
• [3] bellugui, bellugo
• [4] bellugui

Miscel·lània

• Síl·labes: be·llu·gue (3)