bellus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbɛl.lʊs/
• Etimologia: Del llatí arcaic *duenelos, diminutiu de duenos, que també va donar bonus.

Adjectiu

bellus m., bella f., bellum n.

1. bell, bonic
2. agradable

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	bellus	bella	bellum		bellī	bellae	bella
Vocatiu	belle	bella	bellum		bellī	bellae	bella
Acusatiu	bellum	bellam	bellum		bellōs	bellās	bella
Genitiu	bellī	bellae	bellī		bellōrum	bellārum	bellōrum
Datiu	bellō	bellae	bellō		bellīs
Ablatiu	bellō	bellā	bellō		bellīs

Sinònims

• pulcher, formosus

Antònims

• foedus

Descendents

• Castellà: bello
• Català: bell
• Italià: bello