foedus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfoj.dʊs/
• Etimologia: Adjectiu: Del protoindoeuropeu *bʰoyH- («espantar»). Nom: Del protoitàlic *foiðos, del protoindoeuropeu *bʰeydʰ-, la mateix arrel que va donar fidēs.

Adjectiu

foedus m., foeda f., foedum n.

1. lleig, espantós
2. desgraciat, vil

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	foedus	foeda	foedum		foedī	foedae	foeda
Vocatiu	foede	foeda	foedum		foedī	foedae	foeda
Acusatiu	foedum	foedam	foedum		foedōs	foedās	foeda
Genitiu	foedī	foedae	foedī		foedōrum	foedārum	foedōrum
Datiu	foedō	foedae	foedō		foedīs
Ablatiu	foedō	foedā	foedō		foedīs

Antònims

• bellus, pulcher
• bonus

Nom

foedus n. ‎(genitiu foederis)

1. tractat, acord, pacte
2. lliga, associació

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	foedus	foedera
Vocatiu	foedus	foedera
Acusatiu	foedus	foedera
Genitiu	foederis	foederum
Datiu	foederī	foederibus
Ablatiu	foedere	foederibus

Derivats

• foederātus
• foedifragus