benastruc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˌbe.nəsˈtɾuk/, occidental /ˌbe.nasˈtɾuk/
• Rimes: -uk
• Etimologia: Del prefix ben- i astruc, segle XIV.

Adjectiu

benastruc m. ‎(femení benastruga, plural masculí benastrucs, plural femení benastrugues)

1. Que té bona fortuna.

Variants

• bonastruc

Sinònims

• afortunat

Antònims

• malastruc

Traduccions

Traduccions

• Anglès: lucky ^(en)
• Castellà: afortunado ^(es), suertudo ^(es), bienhadado ^(es), bienfortunado ^(es), venturoso ^(es)
• Francès: bienheureux ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ben·as·truc (3)
• Heterograma de 9 lletres (abcenrstu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot