benedico

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bɛ.nɛˈdiː.koː/
• Etimologia: De bene i dīcō. Anteriorment al cristianisme escrit separat.

Verb

benedīcō ‎(1a present^?), benedīcis ‎(2a present), benedīcere ‎(infinitiu), benedīxī ‎(perfet), benedictum ‎(supí)

1. parlar bé d'algú, lloar

   Cui bene dixit unquam bono?

   De quin home bo s'ha parlat bé alguna vegada?

2. beneir, jo beneeixo

   Benedicendus est deus.

   Que Déu sigui beneït.

Antònims

• maledīcō