beneir
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: ⓘ Occidental: nord-occidental /be.neˈi/ valencià /be.neˈiɾ/, /be.neˈi/
- Rimes: -i(ɾ)
- Homòfon: beneí
- Etimologia: Del català antic benesir, del llatí eclesiàstic benedīcere, de bene dīcere («parlar bé»), calc del grec antic εὐλογέω (eulogéō), segle XII.
Verb
beneir trans.
Conjugació
Tercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Sinònims
Compostos i expressions
- estar dat i beneït
Traduccions
Miscel·lània
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads