beneir

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /bə.nəˈi/
Occidental: nord-occidental /be.neˈi/
valencià /be.neˈiɾ/, /be.neˈi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: beneí
  • Etimologia: Del català antic benesir, del llatí eclesiàstic benedīcere, de bene dīcere («parlar bé»), calc del grec antic εὐλογέω (eulogéō), segle XII.

Verb

beneir trans.

  1. Fer caure la gràcia divina sobre un lloc, una persona o una acció.
  2. Lloar, aprovar.

Conjugació

Paradigmes de flexió: beneeixo, beneeix, beneïm

Sinònims

Compostos i expressions

  • estar dat i beneït

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads