bes

Potser volíeu: bes-, Bes, bés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (petó, besar)

Oriental:	central /ˈbes/ⓘ
	balear /ˈbəs/, /ˈbɛs/
Occidental:	/ˈbes/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (ves, be) /ˈbes/
• Rimes: -es
• Homòfons: beç ‎(occidental), ves, vés
• Etimologia: [1] Del llatí bāsium, d’origen incert, segle XIV.
• Etimologia: [2] Variant de ves.

Nom

bes m. ‎(plural besos)

1. petó

Sinònims

• besar, besada

Notes

• És la forma tradicional en tot l’àmbit lingüístic. A Catalunya és literari, substituït per petó.

Derivats

• beset

Nom

bes m. ‎(plural bessos)

1. Forma alternativa de ves.

Nom

bes f. pl.

1. Forma plural de be.

Verb

bes

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de besar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Català antic

Nom

bes m. ‎(plural bes o beses o besos)

1. bes, petó

Sinònims

• besada

Verb

bes

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de cantar

   Serets reyna et porets çiure en lo siti de la reyna vostra sor. E d’açò us fas sagrament e us en bes en la bocha. (Muntaner, Crònica)

2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de cantar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de cantar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de cantar

Vegeu també

• Obres de referència: CIVAL

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbes/, meridional /ˈbeh/

Americà: alt /ˈbes/, baix /ˈbeh/, austral /ˈbes/

• Rimes: -es
• Homòfon: ves

Nom

bes f. pl.

1. forma plural de be