blason

Català

Verb

blason

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de blasonar.

Variants

• blasono, blasone, blasoni

Miscel·lània

• Síl·labes: bla·son (2)
• Heterograma de 6 lletres (ablnos)
• Anagrames: Albons, balons, Bonals

Francès

• Pronúncia: /bla.zɔ̃/
• Etimologia: Del francès antic blason ‎(«escut»).

Nom

blason m. ‎(plural blasons)

1. blasó
2. heràldica

Derivats

• blasonner

Vegeu també

• Entrada «blason» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).

Francès antic

• Etimologia: Probablement del fràncic *blãsjan («il·luminar, il·lustrar»).

Nom

blason m.

1. escut
2. omòplat
3. crítica, lloança
4. oda