burre

Català antic

• Etimologia: Del llatí vulgar *būtirum, de būtȳrum, del grec antic βούτῡρον ‎(boútȳron, literalment «mantega de vaca»).

Nom

burre m.

1. mantega

   «En temps que la accessió serà fluxa [...] frega -la ab coses que hagen escurament temprat axí com farina de faves o farina de gram o farina de rael de liri [...] e si ·s vol ha -n' -í pus fort coses axí com escuma de mar o burre.» (Cànon d'Avicenna, segle XIV)

Sinònims

• mantega, butiri, bori

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbʊr.rɛ/

Adjectiu

burre

1. vocatiu masculí singular de burrus