bosque

Potser volíeu: bosqué, Bosqué

Català

Verb

bosque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de boscar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb boscar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb boscar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb boscar.

Variants

• [1] bosco, bosc
• [2] bosqui
• [3] bosqui
• [4] bosqui

Miscel·lània

• Síl·labes: bos·que (2)
• Heterograma de 6 lletres (beoqsu)
• Anagrama: boques

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbos.ke/, meridional /ˈboh.ke/

Americà: alt /ˈbos.k(e)/, baix /ˈboh.ke/

• Rimes: -oske
• Etimologia: Del català bosc.

Nom

bosque m. ‎(plural bosques)

1. bosc

   Los árboles no (te) dejan ver el bosque: perdre la visió global.

Miscel·lània

• Síl·labes: bos·que (2)
• Heterograma de 6 lletres (beoqsu)