branque

Català

Verb

branque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brancar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb brancar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb brancar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb brancar.

Variants

• [1] branco, branqui, branc
• [2] branqui
• [3] branqui
• [4] branqui

Miscel·lània

• Síl·labes: bran·que (2)
• Heterograma de 7 lletres (abenqru)
• Anagrama: Banquer