branco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈbɾaŋ.ku/, occidental /ˈbɾaŋ.ko/
• Rimes: -aŋko

Verb

branco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brancar.

Variants

• branque, branqui, branc

Miscel·lània

• Síl·labes: bran·co (2)
• Heterograma de 6 lletres (abcnor)
• Anagrama: carbon

Portuguès

• Pronúncia: /ˈbɾɐ̃.ku/
• Etimologia: Del llatí medieval *blancus, del protogermànic *blankaz.

Adjectiu

branco m. ‎(femení branca, plural masculí brancos, plural femení brancas)

1. blanc