brancar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bɾəŋˈka/
Occidental:	nord-occidental /bɾaŋˈka/
	valencià /bɾaŋˈkaɾ/, /bɾaŋˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: brancà
• Etimologia: De branca, segle XIV.

Verb

brancar intr., trans.

1. (intransitiu) Treure un arbre les branques.
2. (transitiu) Podar un arbre deixant les branques necessàries.
3. (transitiu) Fer ramificacions d’una canalització amb tubs secundaris.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	brancar			haver brancat
gerundi	brancant			havent brancat
participi	brancat, brancada, brancats, brancades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	branco	branques	branca	branquem	branqueu	branquen
	branque						val
	branqui						sept
	branc			brancam	brancau		bal
imperfet	brancava	brancaves	brancava	brancàvem	brancàveu	brancaven
passat simple	branquí	brancares	brancà	brancàrem	brancàreu	brancaren
futur	brancaré	brancaràs	brancarà	brancarem	brancareu	brancaran
condicional	brancaria	brancaries	brancaria	brancaríem	brancaríeu	brancarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	branqui	branquis	branqui	branquem	branqueu	branquin
	branque	branques	branque			branquen	occ, bal
imperfet	branqués	branquessis	branqués	branquéssim	branquéssiu	branquessin
		branquesses		branquéssem	branquésseu	branquessen
	brancàs	brancassis	brancàs	brancàssim	brancàssiu	brancassin	bal
		brancasses		brancàssem	brancàsseu	brancassen	val, bal (1)
	brancara	brancares	brancara	brancàrem	brancàreu	brancaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	branca	branqui	branquem	branqueu	branquin
	–				brancau		bal
	–		branque			branquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... brancat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... brancar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... brancat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... brancat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... brancat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... brancat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... brancar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... brancat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... brancat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... brancat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: branco, branca, branquem

Sinònims

• (treure branques) ramar, ramejar

Traduccions

Treure branques

• Anglès: branch ^(en)
• Castellà: ramificar ^(es), enramar ^(es)
• Francès: ramifier ^(fr)

Podar deixant branques

• Castellà: escamondar ^(es), desramar ^(es)

Fer ramificacions d’una canalització

• Anglès: branch out ^(en), ramify ^(en)
• Castellà: ramificar ^(es)
• Francès: ramifier ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: bran·car (2)
• Anagrama: barranc

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot