branquem

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /bɾəŋˈkɛm/
balear /bɾəŋˈkəm/, /bɾəŋˈkɛm/
Occidental: /bɾaŋˈkem/

Verb

branquem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de brancar.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb brancar.
  3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb brancar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: bran·quem (2)
  • Heterograma de 8 lletres (abemnqru)
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads