brancam

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾəŋˈkam/^ⓘ, occidental /bɾaŋˈkam/
• Rimes: -am
• Etimologia: De branca i el sufix -am, segle XIX.

Nom

brancam m. ‎(plural brancams)

1. brancatge

Verb

brancam

1. (balear) Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de brancar.

Variants

• branquem

Miscel·lània

• Síl·labes: bran·cam (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB