brindis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbɾin.dis/^ⓘ
• Etimologia: Del castellà brindis, segle XVIII, de l'alemany ich bring dir’s ‎(«t'ho ofereixo», literalment «aquí t’ho porto») atribuït als soldats alemanys de l’emperador Carles V .

Nom

brindis m. ‎(plural invariable)

1. Acció de brindar.
2. Salutació, felicitació o agraïment que es diu alçant la copa.

Sinònims

• txin-txin

Relacionats

• brindar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: toast ^(en)
• Castellà: brindis ^(es) m.
• Francès: toast ^(fr)
• Gallec: brinde ^(gl)
• Italià: brindisi ^(it)

Verb

brindis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb brindar.

Variants

• brindes, brindos

Miscel·lània

• Síl·labes: brin·dis (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot