bromege

Català

Verb

bromege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bromejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bromejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bromejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bromejar.

Variants

• [1] bromejo, bromegi, bromeig
• [2] bromegi
• [3] bromegi
• [4] bromegi

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·me·ge (3)
• Anagrama: ombrege