bromegi

Potser volíeu: bromegí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈmɛ.ʒi/
	balear /bɾoˈmə.ʒi/, /bɾuˈmɛ.ʒi/
Occidental:	nord-occidental /bɾoˈme.ʒi/, valencià /bɾoˈme.d͡ʒi/

• Rimes: -ɛʒi

Verb

bromegi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bromejar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bromejar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bromejar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bromejar.

Variants

• [1] bromejo, bromege, bromeig
• [2] bromege
• [3] bromege
• [4] bromege

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·me·gi (3)
• Heterograma de 7 lletres (begimor)
• Anagrames: brogíem, bromeig, embogir, ombregi, ombregí, ombreig