bromeig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾuˈmɛt͡ʃ/
	balear /bɾoˈmət͡ʃ/, /bɾuˈmɛt͡ʃ/
Occidental:	/bɾoˈmet͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ
• Etimologia: [1] De bromejar.
• Etimologia: [2] De brumeig.

Nom

bromeig m. ‎(plural bromeigs o bromejos)

1. Boira poc espessa.

Traduccions

Traduccions

• Francès: brumasse ^(fr) f.

Nom

bromeig m. ‎(plural bromeigs o bromejos)

1. (valencià) grumeig

Verb

bromeig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bromejar.

Variants

• bromejo, bromege, bromegi

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·meig (2)
• Heterograma de 7 lletres (begimor)
• Anagrames: brogíem, bromegi, bromegí, embogir, ombregi, ombregí, ombreig

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC