caix

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkaʃ/, occidental /ˈkajʃ/
• Rimes: -ajʃ
• Etimologia: Del caló català caix ‎(«bastó»).

Nom

caix m. ‎(plural caixos)

1. (argot, obsolet) Pallissa, cop violent.

   «Adinyeu! Caix al xivata! Caix fins que quedi mulé!» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuïc, 1908)

   Foteu-li al xivato! Una pallissa fins que quedi mort!

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: xica

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Català antic

Adverbi

caix

1. forma alternativa de quaix ‎(«quasi»)

   «E ara vos direm de la Miyana Índia. Lo major rey d' aquesta província és lo crestià, e los altres són sotz sa seyoria. Estes géns d' esta seyoria són totz caix negres.» (Viatges de Marco Polo, segle XIV)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Caló català

• Pronúncia: /ˈkaʃ/
• Etimologia: Del romaní kaśt ‎(«fusta, pal»).

Nom

caix ‎(kaš) m.

1. bastó, pal

   «Un busnó que m'ha adinyat un cop de caix!» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuïc, 1908)

   Un paio que m’ha fotut un cop de bastó!

Variants

• cast

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33