campanil

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kam.paˈnil/

Americà: alt /kam.p(a)ˈnil/, baix /kam.paˈnil/

• Rimes: -il
• Etimologia: De campana i el sufix -il.

Nom

campanil m. ‎(plural campaniles)

1. Campanar.

   La gente del pueblo empezaba a llegar y reunirse en la iglesia tan pronto como se hacía sonar el campanil de la tarde. – La gent del poble començava a arribar i a reunir-se a l’església tan aviat com es feia sonar el campanar de la tarda.

Sinònims

• (1) campanario
• (1) espadaña

Miscel·lània

• Síl·labes: cam·pa·nil (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre campanil

Gallec

• Pronúncia: /kam.paˈnil/
• Etimologia: Del castellà campanil

Nom

campanil m. ‎(plural campanís)

1. Campanar.

Sinònims

• (1) campanario

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre campanil

Portuguès

• Pronúncia:

Brasil: /kɐ̃.paˈniʊ̯/

Portugal: /kɐ̃.pɐˈniɫ/

• Etimologia: Del castellà campanil

Nom

campanil m. ‎(plural campanis)

1. Campanar.

Sinònims

• (1) campanário

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en portuguès